Un solo camino?

A veces, una noticia, un propuesta te hace reflexionar, canviar los planes que tu tenias pensados. Hacer un canvio de sentido en tu trayectoria. Y no puedes evitar el que surjan dudas
Estare haciendo lo correcto?
Pero quien a dicho que solo haya un camino correcto.

Gracias

Ja fa casi be un any que et conec la primera vegada que et vaig veure recordo que et vaig troba interesant.
Despres a mida que ens vem anar veien recordo que tenia ganes de coneixet de saber com eras , que pensabas pero en lloc d'aixo em vaig comportar complemetant diferent a com soc i cada vegada que et veia era mes seca i borde amb tu.
Era la meva manera de protegirme tenia ganes de coneixet pero tambe tenia massa por i no estva atravessant un bon moment.
Quan m'en vaig adonar del que estava fent vaig posari remei i em vaig comença a comporta amb tu tal i com jo soc.
Encara m'en recordo de la sensacio que vaig tenir mentres parlava amb tu...
Avui despres de alguns mesos no et negare que tinc encara ganes de coneixet i de que em coneguis, de comprovar si encara tinc la mateixa sensació.
Pero avui m'en adonu que he de ser realista he de deixar de somiar i toca de peus a terra, no se quan et veure ,no se quan parlare amb tu, se que ara no es el moment pero tambe pot ser que mai arribi aquest moment i ho he de comença a acceptar.
Aixo es lo bo de tenir un blog que pots descarrega tot el que et pasa pel cap nomes vull agrair a una persona la paciencia i el temps que a estat al meu costat escoltat opinan i entenen com em sentia .Gracies Susana.

Ara si tot s'ha acabat

Ens em vist i ens em abraçat em estat passejant tota la tarde agafades de la ma, he pogut comprobar que les preguntes que jo em plantejaba fa uns dies tu tambe te les habies plantejat i que les dues voliem trobar la resposta.

No et puc negar que ets important per mi que al teu costat me sentit molt be, he disfrutat el moment , he viscut el dia a dia sense pors , sense pensar en el que pasaria dema. Pero com ja vem dir fa unes setmanes i per molt que ens costi d' acceptar volem coses diferents.

Avui si tot s'ha acabat, dema ja no sentire la teva veu quan em despertir, ja no ens trucarem al migdia despres de la serie ni ens adormirem abraçades.

No et puc negar que et trobare a faltar, pero com tu has dit a partir d'ara em d'apendre a ser nomes amigues...

Que esta pasando?

Habiamos decidido hace poco dejar de vernos de llamarnos, poner punto y final a lo nuestro ir cada una por su lado.

Entonces porque hacemos como si nada hubiera pasado?

Porque nos es tan complicado dejar de vernos? Porque parece como si todavia estuvieramos juntas ?

Demasiadas preguntas que no tienen respuesta.